Segons la sentència del Tribunal Suprem número 4218/2019, de data 20 de desembre de 2019, un agressor que tingui prohibit comunicar-se amb la víctima, incorrerà en un delicte de trencament de condemna, inclús en el cas de realitzar trucades perdudes, que no hagin estat ateses per la destinatària.

L’article 48.3 del Codi Penal, impedeix al penat establir per qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic, contacte escrit o verbal amb la víctima, de manera que el sol fet de trucar-la, suposarà un acte consumat de comunicació, sempre que sigui possible identificar la procedència de la trucada.

Segons la jurisprudència i la doctrina en aquests casos el bé jurídic protegit és doble, per una banda es tracta de conductes que afecten al correcte funcionament de l’Administració de Justícia, per l’incompliment de les resolucions recaigudes en l’àmbit jurisdiccional penal i per l’altra, un atac a la seguretat i a la tranquilitat de la persona que es pretén protegir.