Aquest matí he moderat la Taula que hem organitzat des del SAI del Consorci de Benestar Social del Gironès-Salt amb la col.laboració de l’Ajuntament de Vilablareix, per parlar del debat que s’ha generat arrel de l’esborrany de la nova Llei per a la igualtat efectiva de les persones trans, més coneguda com a Llei Trans.

Per tractar aquest tema ens han acompanyat tres expertes en la matèria: la Judit K, l’Elena Crespi i l’Alba Barbé.

El debat té el seu orígen en la inclusió a l’esborrany de la llei del concepte d’autodeterminació de gènere, que suposaria l’eliminació dels requisits que estableix l’art. 4 de la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones:

“Art. 4 Requisitos para acordar la rectificación: 

La rectificación registral de la mención del sexo se acordará un vez que la persona solicitante acredite:

a) Que le ha sido diagnosticada disforia de género.

b) Que ha sido tratada médicamente durante al menos dos años para acomodar sus características físicas a las correspondientes al sexo reclamado”.

L’eliminació d’aquests requisits i la possibilitat que tothom pugui variar la menció del sexe al llarg de la vida, ha generat moltes crítiques que hem analitzat a la Taula (si el fet de ser home o dona es convertiria en una qüestió subjectiva, si la nova llei pot afectar a la igualtat que ha de regir en les competicions esportives, si pot afectar a les dones a les presons o a les cases d’acollida, si pot ser un inconvenient a l’hora d’elaborar estadístiques com les que medeixen la violència de gènere, si els canvis en el registre podrien suposar un frau per obtenir beneficis, etc…).

Si bé la llei respon d’alguna manera a la reclamació de despatologització del col.lectiu, també presenta algunes mancances en relació a persones migrades i sol.licitants d’asil, menors d’edat o persones no binàries.

 

 

 

Comparteix aquesta entrada!